Que vives semblen
entre l'herba i els núvols
les ombres fràgils!
El vent les esbarria;
la boira les apaga.
Aquest petit fragment, pertany al poema entre l’herba i els núvols de Marius Torres, dins l’Antologia poètica , Com un foc invisible. El localitzem a la pàgina 58.
La rima es lliure, ja que no rimen els versos entre si, ni tenen regularitat. L'esquema mètric és: 5 -, 7 -, 5 -, 7 -, 7 -.
L’autor ens parla sobre les ombres, explica que són més vives quan el dia comença però que el vent i la boira fan que no siguin tan clares. Trobem que a través de la natura, el poeta expressa el seu estat d’ànim on ens mostra la seva enyorança.
Marius Torres utilitza un llenguatge estàndard i fa servir un camp semàntic de la naturalesa: “herba”, “núvols”, “ombres”, “vent”, “boira”
Els recursos retòrics que utilitza són sobretot l'encavallament i d’hipèrbaton “Que vives semblen entre l'herba i els núvols les ombres fràgils!”.
Elena Simón Faulo
